Bona tarda, Adjunto la meva tercera activitat
LOCALITZACIÓ I CARACTERÍSTIQUES:
La comunitat Col·laboradora per un Habitatge Digne està situada al Principat d’Andorra.
Tot i ser un país petit, Andorra s’enfronta a una problemàtica creixent relacionada amb l’accés a l’habitatge, a causa de l’augment dels preus del lloguer.
Gran part de la seva activitat es desenvolupa de manera virtual, a través de xarxes socials (Instagram, Twitter/X), canals de missatgeria com WhatsApp.
A més a mé,s les trobades virtuals s’utilitzen eines com Zoom o Telegram per compartir informació, coordinar accions i redactar comunicats.
Aquesta presència híbrida els permet mantenir una estructura flexible i adaptada a les circumstàncies canviants del context andorrà.
D’altra banda, la comunitat és molt diversa, ja que inclou persones de diferents nacionalitats, edats i situacions laborals, unides per una preocupació comuna que es el dret a l’habitatge.
Alguns membres són afectats directes com persones que han patit pujades abusives de lloguer o amenaces de desnonament, mentre que d’altres aporten coneixement tècnic o suport activista.
Col·laboradora per un Habitatge Digne té un funcionament que és la participació igualitària i la presa de decisions col·lectiva promovent el debat públic i exigint respostes polítiques davant una situació injusta per molts sectors de la població andorrana.
METODOLOGIA:
El contacte es va iniciar a través del seu canal de Telegram. Em vaig presentar com a estudiant i vaig demanar permís per fer observació i recollir testimonis.
Em van convidar a una trobada en línia i durant el treball de camp, vaig capturar fotografies de la última manifestació realitzada per la comunitat el 5 d’abril del 2025.
Les dificultats principals va ser gestionar el temps de participació, ja que moltes trobades s’organitzen de manera espontània.
Tal com vaig explicar en l’anterior PAC el meu contacte amb aquestes persones es gràcies a un familiar molt proper que fa part d’aquesta comunitat.
Per això desenvolupem dos elements metodològics, les entrevistes personals i l’observació de la comunitat.
Per tant, el meu referent en aquest col·lectiu es diu Joan Ramon Crespo portaveu de la plataforma Coordinadora per un habitatge digne on em poden ajudar amb aquest repte i tenir facil acces per conèixer la forma en la qual desenvolupen i promouen aquesta lluita gracies a la comunitat.
Vaig optar per no forçar cap entrevista i respectar sempre els límits de la persona. Pel que fa a la meva pròpia presència dins la comunitat, vaig procurar adoptar una actitud discreta i empàtica, mostrant interès genuí.
A la vegada, he de reconèixer que el contacte amb la comunitat m’ha sorprès emocionalment, més del que esperava ja que cal escoltar de primera mà les dificultats per accedir a un habitatge digne a Andorra m’ha fet replantejar-me les meves pròpies idees i privilegis en relació amb aquest dret fonamental.
En l’àmbit ètic, vaig decidir no gravar converses informals i prendre només apunts discrets. Em vaig adonar que, com a dissenyadora, la responsabilitat no és només crear solucions,
si no també escoltar sense jutjar i entendre el context abans d’actuar.
PREGUNTES INICIALS:
El meu objectiu és comprendre des de dins com funciona aquest col·lectiu,
com s’organitza, quines accions emprèn i quina és la seva experiència quotidiana en la lluita pel dret a l’habitatge.
Utilitzem 4 preguntes guia en les entrevistes personals que ens permetien viatjar pels conceptes d’una forma còmoda i ens portaven a nous objectius i elements.
Les preguntes en qüestió van ser les següents:
1.Quines són les principals dificultats que enfronten les persones d’aquest col·lectiu?
2.Com perceben i viuen la crisi de l’habitatge a Andorra?
3.Quines estratègies utilitzen per fer sentir la seva veu i defensar els seus drets?
4.Com es construeixen els vincles i les relacions dins del col·lectiu?
APRENENTATGES:
El treball de camp m’ha permès trencar molts prejudicis, ja que ara entenc que hi ha una gran intel·ligència col·lectiva i una capacitat d’autoorganització real.
He après que l’espai no és només físic, sinó també emocional i simbòlic.
Aquestes lectures dels objectes i espais m’han fet veure la importància de pensar el disseny social no només en termes funcionals, sinó culturals i comunitaris.
M’ha sorprès la potència d’una comunitat no organitzada formalment però que actua, escolta, acull i transforma.
Puc dir que la meva visió sobre la participació social ha canviat no cal tenir una estructura rígida per fer acció efectiva.
Gràcies a aquest treball, sento que entenc millor la realitat andorrana i que, com a dissenyadora, tinc una responsabilitat que és no dissenyar per, sinó amb la comunitat.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
COMPONDRE KIT DE CAMP
ETNOGRAFIA
Mètode d’investigació de l’antropologia social. Mètode qualitatiu, caracteritzat per l’observació participant des de dins i l’ús de reflexió.
Observació
Entrevistes
Grups de discussió
Recopilació de documents
Reflexions
Organització de dades.
INVESTIGACIÓ
1. Rituals i altres pràctiques de la vida cotidiana.
2. Interacció social entre les persones del grup.
3. Interaccions de les persones en el medi aquàtic.
4. Entrades i desplaçaments.
5. Procés d’inici a final de l’activitat.
6. Com afecta l’activitat en el seu estat anímic o físic.
7. Connexió o millora de l’afectivitat amb els membres del grup de natació, auxiliars, fisio o companys/es.
Observació
1. Comportament inicial presentació i desenvolupament de la sessió. Confiança, atreviment, vergonya, desinterès, etc.
2. Caràcter, maneres de comunicació, comportament.
3. Relacions, interaccions o total evasió.
Entrevistes
1. Context prèvi a l’inici de les sessions. Historial de la persona.
2. Interessos, costums, activitats diàries, aficions, etc.
3. Relacions, interaccions socials.
Grups de discussió
1. Actituds i comportaments prèvis personals dels membres del grup.
2. Desenvolupament al llarg de les sessions.
3. Relacions, interaccions socials, quin impacte han tingut aquestes sessions, dintre o fora.
4. Millores o punts de vista diferents.
Grup de natació amb diversitat funcional.
Grup de persones amb diversitat funcional que realitza l’activitat de natació dimarts i/o dijous.
Grups reduïts de 4-6 persones amb 2-4 acompanyants, auxiliars, un responsable fisioterapeuta i 2 monitors de natació.
He escollit aquesta comunitat o petita part de comunitat, ja que la comunitat seria la residència de la qual vé aquest grup i la natació és una activitat que realitzen alguns membres d’aquesta comunitat, per tal de poder fer un seguiment en un horari fixe, lliure i relaxat.
La intenció és veure com interactuen amb el medi aquàtic, quines reaccions tenen, com es comuniquen entre ells o amb els monitors, si gaudeixen del temps a l’aigua, quins problemes o quines avantatges, etc.
GAUDEIXEN, VOLEN VINDRE A REALITZAR L’ACTIVITAT ? el seu comportament prèvi i/o posterior es diferent ? els ajuda a comunicar-se millor o diferent ?
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Per tal de dur a terme la meva recerca etnogràfica al motoclub “Pasao de vueltas”, he dissenyat un KIT de CAMP adaptat a les meves necessitats, inquietuds i al context específic d’aquesta comunitat motera de Lleida. Aquest kit m’ajudarà a captar no només el que es diu, sinó també el que es fa i el que s’experimenta en aquest entorn.
a) Què és l’etnografia i quines tècniques utilitza?
L’etnografia és una metodologia pròpia de l’antropologia que consisteix en l’estudi directe de grups humans a través de l’observació i la convivència prolongada amb els seus membres. El seu objectiu és comprendre el significat de les pràctiques, discursos i valors des del punt de vista de les persones que en formen part. Entre les tècniques principals hi trobem l’observació participant, les entrevistes obertes, la presa de notes de camp, l’ús de diaris personals, i cada cop més, la fotografia o el vídeo com a eines complementàries.
b) Com s’adapta el KIT al meu camp i a les meves inquietuds?
El meu KIT està pensat per adaptar-se al context dinàmic del motoclub. És una comunitat que es mou, literalment, així que el kit ha de ser flexible i fàcil de portar. Les meves principals preguntes de recerca giren al voltant del sentit de pertinença, la construcció de la identitat motera, i el valor simbòlic de la moto dins del grup. Per això, el meu kit inclourà tant eines per captar la comunicació verbal com no verbal, així com la interacció amb els objectes, els espais i les pràctiques rituals (sortides, trobades, mecànica, etc.)
c) Com utilitzaré aquest KIT per a la recollida d’informació?
El meu KIT de CAMP inclou els següents elements:
Aquest kit no només m’ajudarà a recollir dades, sinó també a construir una mirada més profunda i empàtica sobre el món que vull comprendre. La seva flexibilitat em permet adaptar-lo segons les necessitats del moment.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Seguint el fil de la primera PAC on vaig escollir la meva moto com a objecte, he decidit centrar el meu treball de camp en la comunitat motera, concretament en un moto club de Lleida ( la meva ciutat). El motoclub rep el nom de “Pasao de vueltas”.
Aquesta comunitat forma part de l’univers més ampli de la cultura motera, i destaca pel seu esperit de germanor, passió per les motos i la participació activa en trobades i esdeveniments. Com he mencionat anteriorment escollir aquest col·lectiu m’ajuda a mantenir la continuïtat respecte al primer treball, on ja vaig parlar de la meva moto com a objecte significatiu.
Al ser un motoclub local, situat a Lleida, tinc accés directe a les seves activitats i membres. A més, conec personalment algunes persones que en formen part, cosa que facilita el contacte inicial, la confiança i la possibilitat de participar en les seves trobades de manera natural.
A l’hora de dur a terme el treball de camp amb el moto club “Pasao de vueltas”, és fonamental tenir en compte diferents qüestions ètiques. En primer lloc, caldrà assegurar-se que totes les persones participants entenen l’objectiu del treball i hi donen el seu consentiment de manera voluntària. També és important preservar la seva privacitat, evitant la difusió de dades personals o imatges sense permís, i garantint l’anonimat si així ho desitgen. A més, m’he de relacionar amb la comunitat des del respecte, intentant comprendre el seu punt de vista i les seves pràctiques sense jutjar-les.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola,
A continuació deixo el meu kit de camp de la comunitat que he escollit: jugadors de jocs de taula.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
Hola,
La comunitat seleccionada per a aquest treball és la dels jugadors de jocs de taula. Aquesta elecció es basa, d’una banda, en la continuïtat del fil del Repte 1, on l’objecte triat era una baralla de cartes de pòquer, i de l’altra, en la meva experiència personal, ja que interactuo sovint amb aquesta comunitat gràcies a la meva feina en una botiga de llibres, jocs de taula i joguines.
Es tracta d’una comunitat definida, en gran part, per la seva diversitat i per la passió compartida per l’estratègia, la creativitat i la socialització a través del joc. Els recursos analitzats indiquen que els jugadors de jocs de taula formen un col·lectiu que va més enllà del simple entreteniment, convertint-se en una comunitat compromesa i entusiasta.
Aquesta elecció es justifica per l’oportunitat d’explorar no només l’aspecte lúdic dels jocs de taula, sinó també els aspectes socials, estratègics i emocionals que envolten els seus participants. L’objectiu és analitzar com s’organitzen, com interactuen i com aquesta afició influeix en diferents àmbits de les seves vides.
És essencial que el disseny del producte s’adapti bé a la comunitat i a les seves necessitats.
Centrarem la rece
rca en diferents aspectes i valors fonamentals que guien als jugadors de jocs de taula. S’explorarà com aquests valors, que poden incloure l’estratègia, la presa de decisions, la socialització i la creativitat, influeixen en la identitat individual i col·lectiva dels membres d’aquesta comunitat.
També es valoraran diferents perfils de jugadors, segons diferents criteris, com ara:
És important veure quines són les seves motivacions i quin és el benefici que hi treuen de l’experiència, ja que formen una comunitat apassionada, diversa, dinàmica i en constant evolució, reflectint una realitat social que valora cada vegada més el joc com a eina de connexió i desenvolupament personal.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
:Hola a tots, us presento la meva Anàlisi.
L’objecte que he escollit és la meva moto una Triumph Scrambler 400x, és un objecte d’un valor incalculable per mí, ja que és un dels meus somnis de vida.
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.
He escollit un skateboard, ja que és un objecte que ha marcat una època i una manera de viure per a mí.
Ha sigut un objecte amb el qual he viscut i segueixo vivint, molt puntualment, moments molt valiosos per a mí.
Infància
Vaig començar a utilitzar l’skate per il·lusió d’aprendre i aconseguir realitzar les mateixes acrobàcies que vaig veure en un videojoc, a casa d’un amic de la infància.
Resulta que amb els Kellog’s, hi havia una promoció i per la compra del paquet et regalaven un joc de playstation. Aquest joc va resultar ser Tony Hawk’s pro skater 2 i jo hi jugava amb el meu amic a casa seva. A partir de veure el videojoc i buscar per internet videos dels personatges a la vida real i les coses que feien amb l’skate, vaig aconseguir que els meus pares em compressin un.
Aquest amic també se’n va comprar un i anàvem junts a la plaça del costat de casa a practicar i imitar certs moviments que veiem al joc.
Poc a poc, es va unir més gent de la nostra edat, col·legi, amics i coneguts. Va arribar a ser un grup bastant gran i no era només patinar, sinó que passàvem la tarda voltant d’un lloc a un altre, patinant i formant grup establint amistats noves i passant-ho bé.
Juventud
D’aquesta manera l’skate era una excusa per agrupar-se, servía per no haber de caminar, ja que no teniem edat de tenir carnet de conduir i a més podies entrar a qualsevol comerç o establiment agafant-lo amb la mà, també és permès de portar-lo al transport públic.
Una mica més avançada l’edat, l’skate el feia servir de manera més puntual i era una mica molest portar-lo a la mà o haver de empènyer amb el peu i suar per desplaçar-se, ja que els desplaçaments solien ser més llargs. De tota manera encara servia d’excusa per fer una activitat amb certes persones i tornar a viure certes experiències.
Adult
A día d’avui, l’skate el faig servir per gaudir passejant per un passeig marítim, de vacances amb el amics o amb el meu nebot per jugar amb ell i compartir una activitat junts.
L’skate no és només un objecte o un esport, ja que hi ha skateboards de molts tipus, tamanys, colors, materials, marques, etc. Els venen sencers o per parts, de manera que cada marca produeix les seves pròpies peces per separat i pots combinar-les. Hi ha diferents modalitats, de manera que alguns es poden fer servir a tot arreu i d’altres están pensats per fer-los servir en diferents llocs.
Partint d’aquesta base, la compra i construcció del teu skate, estableix el teu grup o preferència de modalitat, per tant, passa a ser un complement més d’identitat social. Segons el tipus de skate o el tipus de complement, pots saber molt de les preferències i modalitat de la persona. A més, del disseny, qualitat de les peces, etc. també pots veure quin tipus d’estatus econòmic té.
Al principi, l’skateboard estava molt associat a la rebeldia i el vandalisme, ja que es fan servir elements urbans per a la seva pràctica i les figures d’aquell moment eren molt extravagants, amb una vida minimalista i fora de la normalitat. Com sempre resulta generalitzar, ja que hi havia skaters que tenien una vida més normal i no feien bogeries o portaven una vida extravagant. A més, la seva pràctica en la modalitat d’street, utilitza elements urbans com bancs, baranes, escales, parets, etc. fent-los mal bé i provocant la queixa de la ciutadania i la persecució per part de la policia.
Actualment l’skateboard ha evolucionat i canviat la seva imatge, potser gràcies a convertir-lo en un esport olímpic. D’aquesta manera les figures actuals són esportistes professionals, els quals cuiden la seva alimentació, realitzen entrenaments físics específics per a millorar les seves característiques físiques i mentals, de cara a guanyar competicions i aconseguir rendiment econòmic. Creació d’espais que supleixen els elements urbans i els junten en un mateix espai, facilitant la realització d’aquest esport sense que hi hagin represàlies per part de la policia.
Com tots els grups socials disposa d’un llenguatge propi, una símbologia, expressions, salutacions, etc.
A través dels moviments o ‘tricks’ es com es crea l’art a l’skateboard. L’habilitat de realitzar moviments nous o impossibles, encadenar un darrera l’altre o realitzant una serie de moviments sense caure.
A través dels entorns digitals, videos, fotografies, etc. és com es donen a conèixer i es fan veure, així com esdeveniments o competicions, oficials o organitzades espontàneament en llocs coneguts per l’entorn.
L’skateboard va sorgir per la necessitat dels surfistes (1940) i les complicacions d’aquesta pràctica en certes èpoques de l’any. Va començar a California, EEUU, però es va extendre i ara es practica a tot arreu del món. A 1970 va començar a evolucionar i als 2000 era una febre. 2016 COI el formalitza com a esport olímpic.
Aquest és un espai de treball personal d'un/a estudiant de la Universitat Oberta de Catalunya. Qualsevol contingut publicat en aquest espai és responsabilitat del seu autor/a.
Debatcontribution 0el LLiurament R3
No hi ha comentaris.
Heu d'iniciar la sessió per escriure un comentari.