
He escollit un skateboard, ja que és un objecte que ha marcat una època i una manera de viure per a mí.
Ha sigut un objecte amb el qual he viscut i segueixo vivint, molt puntualment, moments molt valiosos per a mí.
Infància
Vaig començar a utilitzar l’skate per il·lusió d’aprendre i aconseguir realitzar les mateixes acrobàcies que vaig veure en un videojoc, a casa d’un amic de la infància.
Resulta que amb els Kellog’s, hi havia una promoció i per la compra del paquet et regalaven un joc de playstation. Aquest joc va resultar ser Tony Hawk’s pro skater 2 i jo hi jugava amb el meu amic a casa seva. A partir de veure el videojoc i buscar per internet videos dels personatges a la vida real i les coses que feien amb l’skate, vaig aconseguir que els meus pares em compressin un.
Aquest amic també se’n va comprar un i anàvem junts a la plaça del costat de casa a practicar i imitar certs moviments que veiem al joc.
Poc a poc, es va unir més gent de la nostra edat, col·legi, amics i coneguts. Va arribar a ser un grup bastant gran i no era només patinar, sinó que passàvem la tarda voltant d’un lloc a un altre, patinant i formant grup establint amistats noves i passant-ho bé.
Juventud
D’aquesta manera l’skate era una excusa per agrupar-se, servía per no haber de caminar, ja que no teniem edat de tenir carnet de conduir i a més podies entrar a qualsevol comerç o establiment agafant-lo amb la mà, també és permès de portar-lo al transport públic.
Una mica més avançada l’edat, l’skate el feia servir de manera més puntual i era una mica molest portar-lo a la mà o haver de empènyer amb el peu i suar per desplaçar-se, ja que els desplaçaments solien ser més llargs. De tota manera encara servia d’excusa per fer una activitat amb certes persones i tornar a viure certes experiències.
Adult
A día d’avui, l’skate el faig servir per gaudir passejant per un passeig marítim, de vacances amb el amics o amb el meu nebot per jugar amb ell i compartir una activitat junts.
L’skate no és només un objecte o un esport, ja que hi ha skateboards de molts tipus, tamanys, colors, materials, marques, etc. Els venen sencers o per parts, de manera que cada marca produeix les seves pròpies peces per separat i pots combinar-les. Hi ha diferents modalitats, de manera que alguns es poden fer servir a tot arreu i d’altres están pensats per fer-los servir en diferents llocs.
Partint d’aquesta base, la compra i construcció del teu skate, estableix el teu grup o preferència de modalitat, per tant, passa a ser un complement més d’identitat social. Segons el tipus de skate o el tipus de complement, pots saber molt de les preferències i modalitat de la persona. A més, del disseny, qualitat de les peces, etc. també pots veure quin tipus d’estatus econòmic té.
Al principi, l’skateboard estava molt associat a la rebeldia i el vandalisme, ja que es fan servir elements urbans per a la seva pràctica i les figures d’aquell moment eren molt extravagants, amb una vida minimalista i fora de la normalitat. Com sempre resulta generalitzar, ja que hi havia skaters que tenien una vida més normal i no feien bogeries o portaven una vida extravagant. A més, la seva pràctica en la modalitat d’street, utilitza elements urbans com bancs, baranes, escales, parets, etc. fent-los mal bé i provocant la queixa de la ciutadania i la persecució per part de la policia.
Actualment l’skateboard ha evolucionat i canviat la seva imatge, potser gràcies a convertir-lo en un esport olímpic. D’aquesta manera les figures actuals són esportistes professionals, els quals cuiden la seva alimentació, realitzen entrenaments físics específics per a millorar les seves característiques físiques i mentals, de cara a guanyar competicions i aconseguir rendiment econòmic. Creació d’espais que supleixen els elements urbans i els junten en un mateix espai, facilitant la realització d’aquest esport sense que hi hagin represàlies per part de la policia.
Com tots els grups socials disposa d’un llenguatge propi, una símbologia, expressions, salutacions, etc.
A través dels moviments o ‘tricks’ es com es crea l’art a l’skateboard. L’habilitat de realitzar moviments nous o impossibles, encadenar un darrera l’altre o realitzant una serie de moviments sense caure.
A través dels entorns digitals, videos, fotografies, etc. és com es donen a conèixer i es fan veure, així com esdeveniments o competicions, oficials o organitzades espontàneament en llocs coneguts per l’entorn.
L’skateboard va sorgir per la necessitat dels surfistes (1940) i les complicacions d’aquesta pràctica en certes èpoques de l’any. Va començar a California, EEUU, però es va extendre i ara es practica a tot arreu del món. A 1970 va començar a evolucionar i als 2000 era una febre. 2016 COI el formalitza com a esport olímpic.
Hola Caín,
M’ha agradat molt la teva elecció de la jaqueta de cuir. Els meus pares són motoristes i igual que en el teu cas, ho relaciono amb ells. Recordo quan em parlaven de la seva joventut i de les aventures que van viure viatjant en moto amb tota la seva colla. Em sembla molt interessant com la jaqueta de cuir ha estat un símbol de rebel·lió i independència, tant en la cultura del rock com en la del motociclisme.
Com bé dius, és una peça que ha anat evolucionant i adquirint significats molt diversos. A mi em fa pensar també en com l’objecte transcendeix el temps i les generacions, ja que pot ser un element de connexió familiar, una manera de compartir valors i experiències, però depèn del context com a Japó pot tenir una connotació més de desafiament. Potser també podríem veure-la com una mena de “passador de testimonis”, que travessa èpoques i subcultures, mantenint-se viva en l’imaginari col·lectiu.
A mi personalment m’agrada molt veure com objectes o elements es mantenen i s’adapten a noves generacions, contextos històrics i fins i tot influenciant altres cultures.
Gràcies per compartir la teva història,
Judit
Hola Caín,
La història de la jaqueta de cuir que has explicat és un exemple clar de com un objecte pot esdevenir un vincle intergeneracional, carregat de records i experiències compartides. La transmissió d’aquesta peça del teu pare a tú no només implica un traspàs material, sinó també la preservació d’un estil de vida, d’una cultura i d’un sentiment de pertinença. Això m’ha fet pensar en com altres objectes de roba poden tenir significats similars dins les famílies, com els rellotges heretats, les samarretes de concerts o fins i tot les vambes d’un jugador de bàsquet admirat.
A més de la seva càrrega personal, la jaqueta de cuir ha estat apropiada per diverses cultures i contextos històrics. Mentre que en un primer moment servia com a protecció per a pilots de guerra, es va convertir en un símbol de rebel·lia gràcies al cinema i la música. Això em recorda com la moda sovint s’alimenta de la història i de l’atribució de significats nous als objectes. La seva evolució fins a convertir-se en un article de moda de luxe també ens parla de la seva capacitat d’adaptació: el que va començar com una peça funcional ha esdevingut una icona atemporal, reinterpretada constantment per dissenyadors i marques.
Un altre aspecte que considero interessant és la seva simbologia en el context del gènere i l’empoderament. Tot i estar tradicionalment associada a la masculinitat i a la cultura rock i motard, la jaqueta de cuir ha estat apropiada per moltes dones com un símbol d’empoderament i d’actitud. Celebritats com Joan Jett, Debbie Harry o fins i tot dissenyadores de moda han contribuït a canviar la percepció d’aquesta peça, fent-la més inclusiva i polivalent.
Finalment, la jaqueta de cuir també em fa pensar en la seva dimensió ètica i ecològica en l’actualitat. Amb el creixent debat sobre la sostenibilitat en la moda, moltes marques han començat a fabricar versions en cuir sintètic o alternatives més ecològiques per reduir l’impacte ambiental de la seva producció. Això mostra com els valors culturals i socials influeixen en la manera com percebem i consumim els objectes.
Com a conlusió, la teva història i aportació, m’ha portat a reflexionar sobre com un objecte pot contenir múltiples capes de significat: des d’un element carregat d’afecte i records personals fins a una icona de rebel·lia, moda i transformació cultural. Això ens recorda que el disseny no és només una qüestió estètica o funcional, sinó una eina poderosa per comunicar valors, identitats i emocions.
Estem en contacte,
Pol M.